Transalpina - Etapa 0

A continuació es descriuen el seguit d’etapes de la transalpina necessàries per a creuar els Alps per la seva vessant més oriental i de nord a sud.

Inicialment la ruta està prevista en 7 etapes, sortint a Alemanya i acabant al Lago di Garda (Itàlia), però degut a la disponibilitat de dies, ens veiem obligats a escurçar-la i fer-la de 6 dies, saltant-nos d’aquesta manera els primers km i començant la travessia a la petita localitat austríaca de Sankt Antón.

Etapa 0: Barcelona – Sankt Antón

Divendres 09 d’agost del 2008.

Després d’una sessió de fisio a última hora, per intentar recuperar l’esquena, i de molts dubtes sobre si enrolar-me en aquesta aventura, a les 4 de la tarda, em passen a buscar els que serien els meus companys de viatge inseparables durant els pròxims 8 dies; l’Àlex, l’Elías i l’Edu.

Així doncs, marxem de Girona ben calçats amb el Volvo de l’Alex que ens permet col·locar totes les bicis a dins, direcció Rovereto el nostre primer destí que es troba a uns pocs quilòmetres del Lago di Garda (punt final de la nostra travessia). Hi arribem poc després de les 4 de la nit, després de que l’Alex i l’Elias es fotin el tute important conduint a la nit, i comencem a preparar les bicis i les maletes per als pròxims dies.

Per fer més còmode la travessia decidim no anar amb maletes a l’esquena i portar tot el nostre equipatge al portapaquets. Alguns amb uns anys d’experiència en aquest món porten unes maletes perfectament adaptables i que quasi no es mouen mentre que els novatos pequem i agafem alforges o una simple maleta embolicada amb un goma.

L’equipament és el mínim ja que no ens sobra espai i apart del material per possibles avaries de la bici, portem apart del mallot, una muda de recanvi, algunes barretes energètiques, i el més important, el RECUPERATION!!

Agafem el tren (quin tren!!), amb vagó especial per les bicis i amb cabines amb seients que s’estiren, on fem una dormida important abans no arribem a Innsbruck cap a les 11 del matí.

Allà hem d’esperar un tren direcció Sankt Antón on arribem després de fer transbord a un bus.

Així doncs, ens plantem a la petita població de Sankt Antón poc abans de les 3 de la tarda i després de fer 1200 km amb cotxe i 400 més amb tren en un total de quasi 24 hores, disposats a fer la primera etapa. El cansament és important, com així ho delaten les fotos, doncs hem dormit poques hores i en condicions una mica precàries, però les ganes de pujar a la bici hi són i el temps, tot i amençar a pluja, sembla que aguantarà.

Transalpina - Etapa 6

Madonna di Campiglio - Riva del Garda

Dades tècniques

Longitud: 75.00 Km

Temps sobre la bici: 4h40min

Velocitat mitja: 16km/h

Desnivell positiu: 1300m

Desnivell total: -1400m

Alçada màxima: 1860m

Suena el despertador a las 7,30 AM, ya era el ultimo dia, solo nos quedaba una etapa de bajada principalmente.... digo principalmente, porque no hay etapa sin sorpresa. Nos levantamos, algunos con resaquilla porque fue la noche anterior la de las birras, habiamos bebido nuestras birras esa noche (poner foto) y habiamos jugado un empate al cuadrado, el juego dio de mucho, se convirtio en una estrategia de ver cuando el rival tenia un poco de despiste... (me parece que el tema era entre glop y glop de birra... o dejar pasar el tiempo que la sangre corriera más rápido para forzar el error del rival).
Bueno, vamos al tema. La energia!!!! Madona di Campligio se volvio a portar, y gozamos del desayuno, quizas del mas completo de todos. Era un buffet de un restaurante de 4 estrelllas y no faltaba de nada... fruta, dulces, zumos, cereales... pero yo destacaria por encima de todo, una cosa: Croissant, que ya era mantequilla pura, y ademas como nos sabia a poco, untar nutella como machacas....(No creo que me olvide de ese croissant) Nos volvimos a hacer un homenaje. Una vez acabado, cada uno se resguardaba en el sanitario en el que se encontara más trankuilo y para arriba a hacer la alforja...

Empezamos a tirar, un "eco, eco, eco" sonaba por alli de un Elias que no callaba (no sé si por felicidad o tristeza). La cosa no empezó fácil, bajadas que no eran de lo más fácil... había mucha raiz que considero que es mas jodido que las de rocas... Mientras pasabamos con bici en manos, bici de pie.... Cascadita, unos haciendo barranquismo. Tuvimos nuestro pique contra dos, Alex los fundió a los dos. Mientras que yo me quedé a media (uno se escapó) y llegamos a un lago impecable!!!! que lo dejamos y nos vinieron unas rampas bonitas que el Gran Alex demostró que no tiene rival en esas alturas (rampas inhumanas, se crei que estaba en la misma Tosa de Alp)........ pero llego el momento, descanso de unos minutos con unos austriacos con biciclones y bajadote de más de 14 km, pero primero un percance!!!! hicimos un pit-stop bastante bestia, Joel petó rueda y la mancha del Decathlon que teniamos, no respondió... suerte que unos italianini nos dejaron una1!!!

Luego ya toco un poco de asfalto donde me tocó tirar del equipo, que más tarde me pasará factura... Fuimos tirando tiempo, hasta que Flaquerini sacó el genio y quiso dejar claro una cosa: necesitamos energia en el cuerpo. Despues de más de 7 horas en la bici, hay que seguir alimentando y mas aun, si vamos chungos de recuperat-ion... Vi a un grupo muy obsesionado con llegar, y yo dije: "Vosotros si quereis tirar, pero yo paro a hacer un panini y una coke, llevo más de 7 horas sin comer y no quiero llegar alli hambriento y no disfrutar de la llegada despues de 6 días maratonianos e impecables" El equipo, no sé si muy convencido, me acompañó y se comio el menu, que consistió en una coke, bocata de jamon y croissant de mermelada.... Entonces, ya enfilamos, al Riva di Garda... relevos, pases y marchas rápidas fuimos viendo el gran Lago.... que gusto mucho e impresiono, que buena llegada... se hizo larga por eso!!!! todos directos al agua!!! pero el baño y ver al socorrista italiano puro con los remos, no tenía precio!!!!!La imagen era impecable... 4 tios llegados de Austria, más de 400 km y más de 10.000 metros de desnivel... bañandose y viendo toda jaka en bañador que se moviera por esa playa de piedras...

Bueno, ya tocó el sorteo quien acompañaba en bus a Alex a Rovereto y quien iba al hostal a chequear con la bicis... El malafortunado fue Joel, mientras fuimos Elias y yo al hostal, que estaba en Cuenca y me tome una pizza y media de merienda que mi hambre era enorme, Elias aun no se lo cree!!!!!!!!! La cosa se acababa... duchas, cena italiana y unos mojitos en un bareto que no nos acogió muy bien, vimos unas chiquillas pero ninguno realizó ningun movimiento para ser un italianini más... Alargamos porque la lluvia que cayó,, que cantidad de litros!!!!! de escandalo.... Buena pateadilla para llegar al hostal y bonna notte a tuttos!!!!!! Civediamo Domani1!!!

Transalpina - Etapa 5

Pezzo – Madonna di Campiglio

Dades tècniques de l'etapa

Longitud: 61.57 Km

Temps sobre la bici: 4h38min

Velocitat mitja: 13.2km/h

Desnivell positiu: 1607m

Desnivell total: 210m

Alçada màxima: 1880m

Pendent mitja: 6%

Pendent màxima: 19%

Després de passar-nos el vespre jugant al “Què!!” de l’hotel, despertem al matí sota la pluja. El dia no pinta gaire millor que el d’ahir, i una vegada esmorzats, arrenquem la marxa sota la pluja i enfilem cap a un primer coll per la carretera, convertir-se aquest tram el més desagraït de tota l'etapa pel fet de fer els 10 primers quilòmetres per la carretera. Allà adelantem a una parella d’edat molt avançada i quedem parats de com pugen (més tard ens revelarien que tenien 70 anys!) . La pluja va perdent intensitat fins a desaparèixer, i al començar la baixada, aquesta vegada per una pista forestal, comencen a sortir les primeres clarianes.

L’Edu punxa una altre vegada i després del “percance” seguim sense més complicacions. Anem baixant per la típica vall alpina amb els seus pobles i els seus paisatges. L’objectiu és arribar a Dimario, on allà començarà la dura pujada cap a Madonna di Campiglio. Abans però, parada obligada. La pluja inicial del matí s’ha convertit ara amb un sol esclafidor i la calor és evident (estem només a 800 m) i el riu és tentador, i ens obliga a fer-nosun banyet abans de la pujada de 900 metres de desnivell que ens espera...uffff....això pinta com el segon dia...després de fer 40 Km, arriba la pujada dura del dia...

Després de fer uns primers metres per la carretera principal ens desviem de seguida per la pista que condueix a Madonna di Campiglio. La pista va pujant amb una pendent pronunciada a través del bosc espès, d’entre els quals hi han uns quants pins i fins i tot l’Edu troba algun Rovelló que seria posteriorment degustat. De cop, ja quasi al final de la nostra etapa, en retrovem de nou amb la parella anterior, i ens expliquen que fan el mateix que nosaltres..No ens ho podem creure!!..fins i tot a les últimes rampes fem un pique amb l’home, i tot i que fa mal reconeixe-ho, ens repassa a tots.

Aquí les inmenses parets de les Dolomites ens rodegen per totes bandes i després de molt buscar trobem un apartament amb cuina on de nou ens tornem a posar les botes i dormim planxants esperant l'última etapa.

Transalpina - Etapa 4

Bormio - Pezzo

Dades tècniques de l’etapa

Longitud: 59.1 Km

Temps sobre la bici: 4h50 min

Velocitat mitja: 12.2 km/h

Desnivell positiu: 2028m

Desnivell total: 200 m

Alçada màxima: 2654m

Pendent mitja: 8%

Pendent màxima: 23%

El dia avui s’aixeca molt enteranyinat i fins i tot a estones cauen gotes. Ens espera el desnivell més important de tota l’etapa. Els primers km transcorren al llarg de la vall, i en teoria són plans (10-12km) fins agafar la vall correcte per enfilar-nos cap al passo di Gavia. Després del ritme que portàvem els últims dies, fer aquell tros pla ens avorreix així que per equivocació decidim regalar-nos un primer petit port de muntanya de 300 m de desnivell (agafem la carretera secundària i ens enfilem per tornar a baixar al mateix lloc…) que ens serveix per escalfar per la gran pujada que ens esperava.

La pujada comença per la carretera asfaltada que condueix a dues petites poblacions amb unes rampes importants. La carretera continua, convertint-se en un camí d’adoquins bastant molest per pedalar, i posteriorment es passa a un camí en obres en aquells moments, que ens obligar a baixar de la bici, durant una estona.

Més endanvant, arribem a una nova població on el camí torna a millorar i segueix enfilant-se a base de paelles fins que la pista s’acaba i hem de continuar per un corriol ja a 2200 m. Seguim pel corriol ciclable a estones (bé per l’Àlex ciclable 100%) fins a arribar al Passo di Alpe a 2450m on fot una rasca de la hòstia i ens eixupluguem a un petit refugi mentre esperem al Pedus.

Una vegada ajuntat el grup, toca baixar pel corriol fins a empalmar amb la carretera que condueix al Passo di Gavia a 2600. Durant la baixada pel corriol, ens fotem alguna que altra castanya important ja que el camí està ple de pedres.

Arribem a la carretera i comencem a pujar amb un fort vent i pluja fins que un km abans del coll, i vistes les condicions meteorològiques, decidim parar a un refugi on ens posem les botes amb uns macarrons després de superar els 2000m de desnivell. Després dels macarrons, ens hi tornem a posar fins al coll (encara amb pluja), lloc on en teoria hem de passar la nit al refugio Bonetta. Són les dues de la tarda i allà ens hi moriríem de fàstic, així que decidim baixar cap al poble de pezzo, i adelantar km de la següent etapa. La baixada la fem a través d’una carretera prou estreta, inclòs un túnel sense llum on quedem completament a les fosques, d’on sense entro primer i quan tornem a veure la llum l’Elias es troba davant meu !?¿?.

Només queda acabar de de baixar fins a prop de pezzo i trobar un hotelet on passem la nit tot foten unes birrilles i flipant amb les cares de l’Elias i l’Alex en ser repassats en una partida del “Què” per uns novatillos com nosaltres ;-).