28/7/13

La Múnia

Des del fiasco al Balaitous que no torno havia tornat a posar els peus als Pirineus doncs no podia programar coses massa series amb els problemes de cervicals i preferia fer més bondat i més aviat platja.

Al final tothom es fa enrere i només quedem en Samuel i jo. En Sami l'ha liat parda i li va caure la nevereta sobre el cotxe i no hi podem dormir per ara, així que decidim agafar la furgo i tirem cap a Bielsa amb una bona cleca de sol a tota l'esplanada de Lleida. Sembla que sigui molt lluny però amb menys de 3,5 hores som a Bielsa i 20 minutets més de pista a Chizagues. La pista està en prou bon estat, i amb la furgo no hi tenim pas cap problema.

L'endemà costa aixecar-se, a la nit ha fet una bona tempesta però el dia sembla que aguantarà. El camí és evident i puja amb ganes al principi. Atrapem gent i veiem que tots porten piolet i segur que grampons a la motxilla, i quan arribem a l'alçada dels llacs entenem el perquè! Haguéssim pogut agafar els esquís i tot del tou de neu que hi ha fins al coll. Alguns en veure'ns que anem amb una mà a cada ou com aquell que va a pujar a cabrera ens titlla de novatos, tot i això no ens arruguem i comencem a trepitjar la traça amb la neu molt dura.



Per sort en Samuel ha portat uns grampons, i ens en posem un cada un per si les mosques i l'altre peu l'apretem fort esperant que la sola faci una mica de feina.

La cosa es va posant tiessa i no ho veiem massa clar, agafem unes pedres afilades per fer de piolets i ens desviem de l'itinerari per enfilar-nos per un tros dret on no hi ha neu. Abans del coll toca apretar una mica les dents i fer un flanqueig una mica delicat amb neu.

Un cop al coll no sabem si el temps aguantarà, es tapa amb boira, cau alguna gota, però veient que un grup de Terrassa tiren amunt i "saben" el camí, els seguim a mitja distància. La carena és entretinguda i anem enfilant amb precaució doncs el terreny està una mica moll.




Al cap de ben poc ja arribem al famós "passo del gato". És tal i com l'havía vist en fotos i vídeos, però el que està bé és que no té timba ja que hi ha un replà just a sota. Es pot pujar per un parell de llocs amb facilitat, per la dreta hi ha una corda fixa. 


Després del paso del gato, hi ha alguna placa una mica llisa però que es deixar fer molt bé, i després mitja horeta més fins a dalt de carena-cresta entretinguda sense massa dificultat.



La boira fa fent la guitza fins a dalt, fins hi tot sembla que cau algun floc de neu i no ens encantem a baixar. Una llàstima perquè ha de ser un mirador excepcional de tota la zona de Gavarnie - Montperdut.


Quan ja portem uns minuts de baixada, el cel s'aclareix una mica i ens permet contemplar el circ de Troumouse i fins al Midi de Bigorre.





La desgrimpada de la cresta es fa bé, amb cuidado al paso del gato i la baixada des del coll sense més problemes, això si utilitzant un parell de pedres llargadures com a piolets i després ja fins al cotxe i cap a la Plana falta gent!

Samuel i Joel

7/7/13

Via Ferrata Cala del Molí

Més de 5 setmanes d'inactivitat al blog, o el que és pitjor, 5 setmanes d'inactivitat a la meva vida i ja m'enfilo per les parets! Tot per una lesió que es repeteix una vegada i una altra al llarg de l'últim any, i que la passada setmana després de mirar-nos la ressonància amb el traumatòleg, em confirma que ho seguirà fent al llarg de la vida i que no té fàcil solució! L'únic que em pot dir és que m'envia al neurocirurgià. Genial! La vida a vegades pot ser meravellosa! No en tinc ni 30 i ja em diagnostiquen una espècie lesió/corbatura crònica a les cervicals. 

No em queda més que aferrar-me a una frase que em va agradar molt del documental de passat divendres d'en Xevi Canillas i en Raúl Sales de la seva expedició de fa uns anys al centre de l'Asia i que nosé si és de collita pròpia o és un copy-paste d'algun autor però diu així: 

"Qui més facilitat té per adaptar-se, més possibilitats tindrà de ser feliç"

Bé anant per feina i deixant-nos de filosofades, el divendres en Xevi (o Javier com li diuen alguns del nostre país veí...) proposa d'anar a fer la ferrata que han tornat a obrir fa ben poques setmanes de Sant Feliu de Guíxols que passa ben a prop del mar. Ens aixequem ben d'hora ben d'hora, però tot així quan comencem la ferrata el termòmetre ja marca per sobre els 26 graus i té una orientació perfecte per fer a les 10 del matí. Sud-Sud-Est! 

La ferrata en sí no té masses complicacions, passa ben arran de mar, per lo que és la sensació de timba no n'hi ha massa i a més a mig camí hi ha una escapatòria per si no es vol fer el tram menys fàcil. 

Molt ben equipat i en un entorn immillorable es fa tranquil·lament en dues horetes. Gaire més a dir, unes fotos i més detalls tècnics de la ferrata a: http://deandar.com/ferratas/via-ferrata-sant-feliu










Marta, Anna, Cristina, Gemma, Xevi, Samuel i Joel