30/12/14

Pic de Soularac

Feia temps que tenia la vista posada al cim més alt del massís del Saint Barthélemy, el Soularac (2386m). Aprofitem la més que quantiosa nevada que ha caigut 2 dies abans a tot l'Ariège i ben emocionats decidim deixar el cotxe a una paella a 1170m i començar la sortida des d'allà.


El que semblaven unes traces de raquetes, s'esfurmen al cap de 50 metres i toca obrir traça de la fonda. Tardem més d'una hora a tornar-nos a creuar amb la carretera i seguim la pista amunt per sota el telefèric seguint les traces d'uns francesos recuperant el temps perdut als primers metres.





Un cop d'acaba la pista, els francesos ho deixen aquí, doncs hi ha un risc fort d'allaus i no ho veuen clar. Nosaltres de moment seguim pujant carena amunt fins al tram on s'estreny i hi ha unes bones celles a la banda de les mines i toca carregar els esquís.



Tornem a calçar de seguida i seguim carenejant amb neu una mica més ventada, i intentant evitar les moltes plaques que han quedat a la vessant sud i que ens porta més d'un mal de cap.



Últims metres de carena que fem a peu i finalment arribem a un treballat i merscut cim a les 15.15h! després de més de 5 hores de lluita. Gran mirador de tota la cara nord del Pirienu Andorrà.



No ens encantem doncs a les 6 haig de ser a la Tour de Carol...no em quadren massa els números...sobretot pensant que la baixada per la carena no serà fàcil ni curta. El Soularac és típic de fer a la primavera per baixar el corredor sud..nosaltres fent diagonals passem per la part de dalt i amb lo carregat que està avui no fa massa gràcia...el deixarem per una altre dia. Seguim baixant per la carena amb alguna pala de neu pols i flanquejos fins a on torna a tocar descalçar esquís. Passem de fer invents i baixar cap a les mines, doncs anem tard i està tot massa carregat.






Sense encantar-nos seguim baixant carena avall doncs encara ens queden quasi 900m de baixada...per neu pols, una mica ventada i a baix ben pesada.



Anem retallant les paelles de la pista i arribem a les 5 clavades al cotxe amb les últimes llums i ben rebentats.

Molt interessant sortida i més amb el paquet de neu fresca que ens ha regalat aquesta nevada, encara que amb neu ben assentada té un millor descens per la canal de la cara sud directe, o saltant cap a les mines.

Eloi i Joel


8/12/14

Puigmal de Llo

Avui ens acostem fins a l'antiga estació d'esquí de Puigmal. Hi ha la barrera posada al primer pàrquing o sigui que toca fer uns 2 km de carretera, que per sort està ben innivada. Acabada la carretera seguim remuntant per torrent amb una traça ben marcada i quan deixem el torrent s'obren ja les infinites pales d'aquesta vall.




Hi ha bastanta gent avui per la zona, nosaltres seguim remuntant i com que se'ns fa una mica tard, decidim pujar a un pic innominat que segueix la carena del Puigmal de Llo on quedem ja més que satisfets. Es preveuen canvi per aquesta tarda o sigui que anem una mica a la idea.

Abans d'arribar a dalt, la neu dura-gelada ens fa descalçar els esquís i acabar de remuntar a peu. Foto de "cim" i a trempejar la neu de baixada...pols-encrostada i tram de neu antiga marró que encara que dura es deixa baixar bé fins al torrent i cap a la carretera de tornada.







Nuria i Joel

7/12/14

Pic de la Mina

Avui s'apunten en Samuel i la Gemma. Malgrat una previsió molt incerta, decidim anar cap a Puymorens amb la carretera ben nevada. El pilot dubta de si pujar o no, i després de comprovar l'adherència del subaru a canvi de destrossar el mobiliari urbà francès, arribem al pàrquing de l'estació d'esquí de puymorens. El panoramoa no és que animi a sortir del cotxe...-6 graus, boira i vent...tardem 20 minuts a decidir-nos i tapats fins a les celles arrenquem per la pista seguin els remuntadors. Continuem mig a les palpentes cap al remuntador de dalt i sembla que la boira va fent amagos de marxar. 

Arribats al coll es confirma l'aclarida i acaba fent un dia espaterrant amb uns bons 30 cm de neu nova a les parts altes. Paisatge de postal. Els que ahir van fer la Tossa es queden al coll a cuidar quadríceps i disfrutar de la baixada. Els més valents segueixen fins a dalt el cim. Baixada amb un neu pols una mica pesada i escassa al tram de baix però ben pocs cops he estat a la Mina amb aquest POWDER!!











Gemma, Nuria, Sam i Joel

6/12/14

Tossa d''Alp

Aquest anòmal mes de Novembre ens ha fet allargar l'espera de l'inici de la temporada però finalment el fred i la neu no han pogut resistir. Es presenta un cap de setmana de 3 dies incert, amb fred, vent i potser una mica de neu aixi que a últimissima hora reservem una habitació a la Tour de Carol i aprofitem per estrenar els esquís de la Núria arribats a tota pastilla d'Sports Conrad. 

Després de cues a la C-17 i des donar alguna que altra volta buscant la neu decidim arribar-nos fins a Coma Oriola. Neu de canons a unes pistes tancades que ens serviràn per donar el tret de sortida de la temporada 2014-2015.

Al final, tot i sortir a les 15h, ens anem animant i després de practicar unes quantes maries, arribem fins a dalt a la Tossa per baixar amb la posta de sol i una neu pols-dura.





Nuria & Joel

30/10/14

Cresta de Peguera


Tant de treballar i cursos al cap de setmana que poc temps em queda per fer el que m'agrada i encara menys per escriure al blog..moltes novetats aquestes últimes setmanes i necessito respirar una mica d'aire del que carrega les piles a fons....així que només cal una trucada amb en Maso i ja tenim la sortideta muntada. 

Volíem anar a Andorra o al Canigó a fer alguna cresta, però les poques ganes de conduïr i la nova carretera d'Olost ens fan decantar per anar a fer aquesta cresta al pre-pirineu.

Algunes dades tècniques:

Lloc de sortida:  Font de Cal Coix, Peguera (Berguedà). Poc després de passar Berga i Cercs trenquem a mà esquerra direcció Figols. Seguim la carretera uns 9km fins a la pista de Peguera on deixem el cotxe. Caminem fins al poble (20') i en 10 minuts més direcció N ens plantem a l'inici.

Distància: 4Km

Desnivell: 200m

Temps: 2:15

Rapels: 4. R10 (no trobem el punt d'inici i el desgrimpem (III) R12, R10, R8,

Dificultat: PD+. 40 minuts fàcils de caminar grimpar (II-III). Breu escalada de IV (xemeneia), rapel amb sortida vertical i segons escalada una mica descomposta IV+.
Cresta ideal per iniciar-se, aprop de casa i en un prepirineu a finals d'octubre més típic de principis de setembre. Passem l'abandonat poble de Peguera on només hi queden 4 cases (1 habitable) i anem cap a la cresta visible ja des del cotxe. El primer tram és de caminada pel mig dels arbustos i cada cop es va posant més les mans a terra. Per en Maso és com una passejada, jo em distrec en algun tram. Fins al cap de mitja hora no s'arriba a la primera xemeneia (bé en teoria hi ha un rapel abans, però nosaltres no el veiem...si que fem un parell de desgrimpades que es podríen fer amb corda, però si jo ho faig..és que es desgrimpa fàcil!







La primera xemeneia són uns 5-6 metres amb dos químics i una reunió a dalt (IV) que ens deixa a l'inci de la zona d'agulles.


Seguim uns metres més fins arribar al ràpel més llarg de la cresta i amb sortida vertical..a la ressenya el posa de 15m, però a nosaltres amb la corda de 30 ens en sobra un bon tros.



Tot seguit toca el tros més "difícil" de la cresta. Tirem cap a la dreta i enfilem el uns 6-7 metres també assegurats amb dos químics i roca una mica descomposta (IV+). 


D'aquí ja només queda grimpar uns metres més i fer un parell de rapels sense massa dificultat fins arribar al final.


Nosaltres tornem resseguint la vessant nord de la cresta per veure si arrepleguem algun bolet.

Resultat final del dia:

Llargs oberts: Maso 2 - Jow 0

Cagarrines a les calces al rapel vertical: Jow 1 - Maso 0

Rovellons i pinetells: Maso 8 - Jow 8

;-)


Maso i Joel

14/9/14

Circular per Certascan


Després d'un dia tant memorable com l'11S de 2014 que passarà a l'historia i on vaig estar rodejat de quasi 2 milions de catalans, necessitava buscar tranquil·litat absoluta i res millor que perdre'ns 3 dies per l'Alt Pallars per trobar-la.

Certascan era un dels llocs singulars que em quedava trepitjar del Pirineu Català i aquesta semblava una ocasió perfecte per passar-hi aquest pont. 

Anem primer a passar la nit del divendres al acollidor refugi de Broate. Lliure i amb 18 places. Tindrem la incògnita de si hi tindrem lloc tot i que a mesura que anem avançant amb el cotxe per la vall de Cardós...ja ens fem a la idea que poca gent hi trobarem a la vall. Això és a Can Collons! Deixem el cotxe al pàrquing dels Plans de Boavi i ens posem en marxa a les 14h després de dinar.


Pocs cotxes al pàrquing i 4 gats al Pla de Boaví. Passats els plans ens comencem a enfilar direcció Baborte i Broate i quedem absolutament sols. Després de creuar el riu ens endinsem al Bosc de Broate tot buscant el dubtós trencant que s'enfila cap a la vall de Brota i deixa el camí principal. Anem fent paelles i el camí va fent amagos, però no és ben bé passada la passarel·la que s'ha d'agafar el que sembla un camí direcció est. Mira que m'agrada mirar mapes, però avui potser ens hem passat de les vegades que l'hem mirat tot buscant el trencant correcte.





El camí segueix sense estar massa fresat, però no hi ha pèrdua, només n'hi ha un. Ara si que tinc clar que, essent un cul de sac com és, tindrem lloc al refugi...



Seguim avançant pel riu de Broate, ben especial pels seus colors i casacades i no ens podem estar de fer-nos un banyet amb la cleca de sol que cau.


En poc més de tres horetes amb les parades i tot, ja veiem la llauna de ferro o refugi de Broate als peus del Sotllo. Per moltes valls que coneguem, esperem descobrir de tant en tant petits tresors com aquest refugi. Com era d'esperar, aquí no hi ha ni una ànima, just el que veníem buscant!



Després d'una nit ben estrellada, se'ns enganxen els llençols i ens aixequem a les 9, pensant-nos que l'etapa d'avui és bufar i fer ampolles....

Sortim directes cap al Pic de Broate. Si ahir el camí li faltaven un parell de fresades, avui falta directament el camí i amb prou feines trobem 3 fites fins al cim que arribem després de passar de llarg del Port de Broate (2h). 




No és feina fàcil passar de Broate a Certascan, almenys per un desconeixedor del terreny i amb només un mapa a 1:25.000 que pinta camins a on no n'hi han....inicialment volíem anar fins al cap de Broate i seguir per la carena sud i baixar directes...on el mapa pinta un camí que s'acaba a la meitat i després unes bones corbes de nivell ben juntes....no apassiona la idea i el Jan de Certascan ens diu que no és massa evident la baixada.... Menys juntes semblen les corbes a un petit coll de costat del Pic de Broate en direcció cap a França, així que sense dubtar-ho ens hi llencem de caps amb la idea d'anar a empalmar amb l'itinerari de les Portes del Cel. 


Nosaltres fem la nostra peculiar portes de l'infern, doncs aquesta baixada no pot tenir altre nom. Tartera rere tartera tardem ben bé dues hores a empalmar amb el camí que ve de Pinet si és que d'això se'n pot dir camí....


Tocarà acabar de lluitar una mica més encara fins al Port de l'Artiga i superar els 250m de desnivell que ens falten per arribar-hi. Allà si, merescut dinar i descans abans de baixar als llacs amb un camí de veritat.


Seguim el camí principal fins al Estany de Romedo de Baix que toca fer-li la volta per baix i enganxar amb la pista que ve dels plans de Boaví.



Ja portem 8 hores de tralla a les cames i el refugi de Certascan es fa esperar...sort que el camí té algunes distraccions i ens deixa fer alguna grimpadeta pel camí...

Passem l'Estany de Romedo de Dalt i seguim fins al coll on ja veiem el nostre destí, on hi arribem retallant pel camí de dalt i mitja horeta abans de que ens serveixin el sopar.


Toca anar a jaure amb la lliçó apresa de que millor seguir el camí i no baixar per la directe...

L'endemà decidim pujar al Pic de Certascan, deixant tot el pes al refugi. Arrenquem una mica més aviat avui, doncs s'esperen pluges per la tarda. Un espectacle contemplar l'estany més gran dels Pirineus a primera hora....



Pugem lleugerets fins al coll de Certascan amb poc més d'una hora i seguim amunt per les fortes pendents i amb un xic d'exposició a l'esquerra fins al cim fent alguna grimpadeta (2h).




Gran mirador de la zona...Pica d'Estats, Aneto, Parc Nacional d'Aigüestortes....volem fer una mica de circular per no tornar a baixar pel mateix camí...el mapa pinta que hi ha un camí que baixa directe per una canal seguin la cresta cap al Certascan Nord...així que hi anem a fer el tafaner...



Quines timbes a banda i banda...sembla que al coll on marca el camí de baixada no hi arribarem, però si que veiem camí directe per la primera canal que trobem i que a l'hivern ha de ser una delicatessen amb esquís!

 Dos taures nascuts al mateix dia poden arribar a ser molt tossuts i si diem que no es baixa per on hem pujat, es troba una alternativa com sigui! així que avui, sense voler pensar amb l'ahir...ens tirem de caps canal avall...




No portem ni 10 minuts per la tartera i ja tornem a estar trinxats de cames...bàsicament per la tensió..una pedra es mou i l'altre no...anem a buscar les plaques de neu...ens imaginem que hi ha un power de pebrots i llisquem com podem empalmant les diferents plaques de neu.





Arribem fins al llac i allà si que enganxem algunes fites finalment que ressegueixen el llac arran d'aigua.


Quan sembla que ja ho tenim tot mastegat, una mica d'adrenalina si no volem acabar al fons del Certascan. Si si això és el camí... 


Després del passet assegurat amb corda (que casi millor no agafarla), empalmem amb el camí de pujada i amb un moment de nou al refugi quan cau el primer ruixat. Dinem fent temps i a la primera esclarida tirem avall cap als Plans de Boavi pel camí més directe on tardem un mica més de dues hores amb petits ruixats quan ja som dins del bosc.



Núria & Joel