Fa unes mesos uns companys feien broma d'algun dels meus relats al Malh de Bolard on comentava que crestejàvem amb un peu a cada costat de la frontera (Catalunya-França), era així literalment. Avui anem més enllà i volem anar al punt exacte on conflueixen tres països. (Catalunya - Andorra - França). Bé que deu haver-n'hi dos de de punts, essent un d'ells el pic de Medacorba al que avui anem, i sense tenir el mapa a davant, imagino que l'altre serà en algun lloc al sud del Pic dels Pedrons, al Pas de la Casa.
Després d'un vespre al·lucinant amb l'actuació del circ du Soleil a Andorra la Vella, quedem l'endemà amb en Samuel i la Gemma a Arinsal on arrenquem passades les 9 del matí. El temps no promet massa i donen tempestes a partir del migdia, així que avancem amb una mica de ritme tot i que els 4 ens notem les cames, uns perquè ahir van estar al Pedraforca, i els altres per haver visitat els Estanys de Siscaró.
En poc més d'una horeta ens plantem al refugi lliure del Pla de l'Estany i després d'una petita parada, seguim amunt per la forta pendent fins arribar al flanqueig a sota la cascada (definitivament impracticable a l'hivern) i seguim fins als Estanys trepitjant ja alguna clapa de neu.
Arribem als Estanys esperant trobar un refugi lliure que fa més de 10 anys que havia vist, però resulta que està 50 metres a sota i no li puc ensenyar a en Samuel. Just abans, una parella que ens creuem diu que a partir de aquí la neu estar molt slipperi i que ells no s'han atrevit a passar i en Samuel comença a arrufar el nas. Mengem algu mentre decidim què fer, just al moment en que a Gavarnie cau un llam i se sent de lluny un tro a Andorra. En Samuel ho té clar, diu que ja va sentir una vegada xiular llams a pocs metres i no vol tornar a arriscar-se a l'experiència, així que ell i la Gemma tiren avall. Nosaltres decidim provar sort/risc i tirem directe cap al cim del Medacorba. Primer per un llarga clapa de neu per sobre els estanys encara ben gelats i després per una més que entretinguda grimpada fins al cim.
El camí surt des del coll mateix on ja veiem els Estanys de Baiau, i tot i que no està fresat, es pot anar intuint a través d'anar seguint les fites que ens condueixen fins a l'aresta cimera després de passar algun pas de III prou exposat al tram de dalt (de baixada trobem un camí que baixa directe del cim amb menys exposició).
Som a dalt poc abans de 4 hores des de la sortida del cotxe. Fa vent i està tapat, tot i això ens permet gaudir de grans vistes i inclús d'alguna ullada de sol. Fem 4 fotos i no ens entretenim a baixar que el vent i el fred apreten un mica. Trobem un camí més fàcil de baixada i desfem la ruta de pujada tot intentant esquiar sobre les clapes de neu sense esquís fins arribar al refugi, on en Samuel i la Gemma estaven en plena bacaina i acabem tots junts d'arribar fins al cotxe...just al moment que comença la pluja.
Gemma, Samuel, Núria i Joel
.jpeg)
