31/10/15

Circular al Roc Blanc i Pic de Baxouillade

Aprofitem el cap de setmana llarg de bon temps per fer una escapada a la Cerdanya francesa. Divendres anem a estirar les cames als estanys de Bulloses, doncs la Núria no hi ha estat i tot hi ser un dels llocs més turístics de la Cerdanya, és obligatori haver-hi estat. Com deia la Lonely Planet...els llocs turístics ho són per alguna cosa...



L'endemà ens aixequem aviat i anem direcció nord...passem els Angles..Formigueres...Puyvalador...i encara seguim més al nord! Al final se'ns acabaran els Pirineus. Trenquem direcció Quérigut, per una carretera bastant estreta fins arribar al poble. D'allà encara seguim algun quilòmetre fins que abans d'arribar a Le Pla, trobem la pista que ens deixarà al refugi forestal de Laurenti a 1616m. Quasi 1 hora des de Fontromeu. Comencem a caminar poc després de les 9 a només 5 ºC i anem a la idea cara amunt aviam si trobem el sol aviat.


A mesura que anem guanyant alçada, el bosc es va aclarint i ens comença deixar a veure el que són les últimes parets Pirinenques (o primeres venint de França).


Al cap d'una hora d'estar caminant arribem a l'estany de Laurenti, un complet desconegut per mi, i crec també per la majoria de gent, però sense dubte el poso a dalt de tot de la llista d'indrets més pintorescs i salvatge dels Pirineus Orientals. Les aigües cristal·lines rodejades de pins i amb la muralla que acaba al Pic de la Tribuna, sembla que ens transportin per moments a les Rocalloses canadenques o d'Alaska. Seguim el camí direcció el Roc Blanc, tot imaginat-me com deu ser tot aquest paisatge a l'hivern...  





Després del llac anem guanyant alçada ràpid direcció el col de Laurenti. Passem per un petit estany assecat a aquesta època de l'any quan avancem a l'equip juvenil d'esquí de muntanya de la Feec que estan fent sèries del llac al coll.




Un cop al coll, seguim pujant la forta pendent i amb un diagonal ens plantem just a sota el cim, i una curta grimpada ens deixa dalt del Pic de Roc Blanc (2542m) amb unes 3 horetes des de baix.




Gran mirador de l'Ariège. Cap a l'oest, el Tarbesou i el Mont d'Olmes en linia amb el Roc Blanc i el Canigó cap a llevant, tracen una línia de les últimes muntanyes altes abans d'entrar a l'altiplà del sud de frança. 

Desfem el camí fins al coll. Allà deixo la Núria prenent el sol i m'enfilo per la petita aresta cap al Pic de Canras amb 10 minuts. Últims 25 metres ben adreçats i amb uns centímetres de neu, que em recorda els últims metres dels Dômes de Miage aquest mes d'agost. 10 minuts més bastant planers i ja soc al Pic de Baxouillade (2546m) just a sobre la Portella d'Orlú. Bones vistes cap a les nord dels Perics i a l'Est el Pic de la Tribuna que ja comença a fer massa temps que li tinc ganes.



De nou al coll, decidim no baixar pel mateix lloc que hem pujat i anem direcció Oest cap a buscar el coll de Barboullière per on passa el GR7. El primer tram és un flanqueig una mica exposat, completament desconsellable a l'hivern



Boniques vistes cap a la vall de Baxouillades que puja de les forges d'Orlú.


Del coll, ja baixem cap al nord seguint el riu i el camí ben marcat fins a trobar de nou la pista a on tenim el cotxe. El GR ens deixa a la Plaine d'Artigues a uns 25 minuts caminant de la paella del refugi de Laurenti, una mica pesats ja després de 6 hores a marxa, però que ens permet fer una bona volta circular per dues de les vall més salvatges dels Pirineus Orientals.




Núria i Joel

25/10/15

Puigmal

Abans d'arribar a Queralbs hi ha un trencant a mà esquerre que porta al poble de Vilamanya. Continuant uns km més, la pista forestal sense sortida ens deixa a la Font de L'home Mort, a 1800m. 

Em pensava que ja havia pujat el Puigmal per totes les vessants possibles, però sense dubte em faltava aquesta versió, possiblement la més salvatge totes.

Deixem el cotxe al final de la pista i remuntem la vall principal direcció oest com si anéssim a la Tossa del Pas dels Lladres.



Anem lleugerets d'equipatge i de ritme. Abans d'arribar a sota la Tossa del Pas dels Lladres, al Clot de Fontseca ens anem decantant cap al Nord pel mig del prats d'herba i envoltats d'Isards, que ens observen com si per aquelles contrades i passessin ben poques persones l'any (i així és!).



Seguim remuntant pel Serrat del pèl fins arribar a la frontera, entre la Tossa i el Puigmal, i després de fer un esmorzar ben merescut i després d'una hora mitja d'haver sortit de baix, seguim el camí ben fresat fins a dalt el cim. 2h.



Sempre bufa fort dalt el Puigmal, però avui és bastant suportable. Feia molts anys que no era aquí dalt, i espero poder-hi tornar en el proper mig any amb els esquís posats i seguint el mateix itinerari d'avui.

Mig centenar de persones arriben al cim per la ruta normal de Fontalba, així que en Samuel fuig cames ajudeu-me cap a baix i jo  darrere seu com puc...li deixo que es recuperi de la clavada de la pujada ;-)! Si a la pujada tant sols ens havíem trobat un altre vigatà als primers metres, l'inici de la baixada es converteix en un slalom d'esquivar gent que puja per la normal.

Abans d'arribar al cim de la Dou, deixem el camí principal i ens llancem avall per la tartera i després pels prats baixant directe per la vall del Torrent del Borrut amb fortes pendents fins arribar de nou al cotxe. 3 hores de ruta d'una matinal molt solitària en un del cims més concorreguts del Pirineu Oriental.




12/10/15

Portella de Rotjà - Vallé du Tech

Amb ganes de conèixer alguna vall nova del Pirineu però sense massa conduir, ens dirigim cap al Ripollès i després de passar el coll d'Ares baixem fins a Prats de Molló on pugem fins al refugi - Gite d'Etape de les Conques on arribem 1 hora i 40 minuts després de sortir de Vic.



La previsió de vent no és molt esperançadora, així que arribarem a on el temps ens deixi. En 15 minuts ens plantem al coll de Baix on seguim les marques que indiquen al Costabona (4h...). Deixant el camí més lògic i desviant-nos a la dreta. Una forta pujada de 800m de desnivell ens deixa a la Portella dels Ayets, a pocs metres a l'est de les Esquerdes d'en Rotjà.




Seguim la carena i anem passant les esquerdes quan la boira ens engoleix i acabem d'arribar al refugi de la portella per esmorzar.



Sortim direcció al Costabona, però el núvols no s'aixequen del cim, així que, al no tractar-se d'un Montblanc, decidim tirar cap avall per la vall del Tech, una vall que em tenia de fa bastant temps encuriosit.




Arribem a la barraca de la Coma del Tech i seguim baixant pel camí secundari a costat del riu i per la pineda que ens regala 4 rovellons i fins al refugi de l'Ouillat. 




A partir d'aquí toca flanquejar cap al Coll Baix per dins una fageda que just comença a canviar el colors.




El que havia de ser una matinal, s'acaba convertint en una bonica ruta circular de quasi 7 hores, amb bons contrasts d'alta i mitja muntanya en un indret completament solitari.


Núria i Joel