26/7/16

Nord-Est d'Islàndia

Dia 9: Fiords de l'Est - Seydisfjordur

Després de somiar amb icebergs dormint arran de mar, avui si que hem de passar-nos el dia al cotxe...


Toquen els fiords de l'Est, amb més aviat poc atractiu comparat a la resta de coses que es poden veure per l'illa, així que ens ho agafem amb calma i fem els quasi 400km (entrant i sortint del fiords) que ens separen d'Egilsstadir (capital d'aquesta part de l'illa). Ens recomanen el Seydisfjörurdur, com el més interessant dels fiords, així que decidim anar a passar la nit allà, avui si al càmping. Estem a l'equador del viatge i toca descansar una mica.






Dia 10: Egilsstadir - Hengifoss

Aprofito el matí de descans per anar a córrer fins a un dels molts saltant del fiord, doncs es troba a faltar tants de dies sense fer "esport". Al migdia recollim l'esbandida i anem cap a la casacada Hengifoss sota una fina pluja. Una altra cascada de les prescindibles.



Seguim la ruta i anem cap al que per mi és la part més interessant de l'illa. La regió al voltant del llac de Myvatn. Abans d'arribar-hi el paisatge ja comença a semblar lunar i com que se'ns està fent tard, decidim parar a dormir a costat d'una antiga (o no tant antiga colada de lava), ben camuflats no fos cas que vinguin els quads!



Dia 11: Myvatn ( Krafla - Namafell - Dimmuborgir - Hverfjall )

Seguim direcció est cap al llac de Myvatn. Tenim planejat 3 dies sencers per la regió, però ens falta trobar el mitjà de transport per anar a Askja, només accessible per 4x4 i aquí si que els turismes no hi arriben.

Abans d'arribar al llac ja topem amb les fumeroles de Namafell.




Arribem al "poble" de Myvatn i trobem l'única companyia que lloga 4x4 de la zona. Aconseguim lligar un Duster 4x4 per l'endemà per pujar a Askja pel nostre compte pel mòdic preu de 262€. L'empresa es diu six60.is. Anar a Askja amb bus en costa 150€ per cap, així que ja ens surt més barat. Al migdia pugem el volcà Hverfjall, amb bones vistes sobre el llac i les seves illes.




Es tarda una horeta a fer la volta al cràter del volcà. Baixem i la següent parada a 10 minuts d'allà és el Dimmuborgir, una llarga extensió de colades de lava amb formes ben curioses, efecte de la ràpida solidificació de la lava i l'efecte de l'evaporació dels rius i aigües subterrànies.


Tenim la doble sort de coïncidir amb la visita guidada gratuïta del Ranger de turno que ens explica l'origen d'aquestes formacions i de conèixer el Víctor i l'Alexandra de Barcelona que s'apuntaran a l'excursió de l'endemà a Askja i així omplim el 4x4.

Però avui encara ens queda visitar la regió de Krafla amb dos volcans més que van ser actius fins el 1984 (gran any per cert.. ;-)). 



Acabem el vespre anant a buscar el 4x4 per poder matinar fort demà i fem nit al càmping que hi ha junt al llac. Dies freds a aquesta zona de l'illa que no passem mai dels 10 graus.



Dia 12: Askja

Matinem molt avui, i a les 7 ja estem passant a recollir el Victor i l'Alexandra. Ens esperen 100km de carretera fins al trencant cap a Askja i 100km més de carretera F amb emocions fortes cap al "centro de la Tierra".



Com que no tenim un 4x4 dels grossos, ens toca a anar a fer la volta per la F88 que son uns 30 km més que pel camí normal. Tot i això, en aquest s'han de creuar un parell de rius, que pels novatos que no ho hem fet mai, ens fan aguantar la respiració una bona estona fins que no n'hem sortit...



Passats els rius encara queden un parell d'horetes fins que no arribem a destí. El pàrquing està a 1200m i el termòmetre marca 2 graus positius...




D'Askja cal ressaltar-ne els dos llacs que es troben a la caldera del gran volcà. El més gran té 11Km2 i just a costat hi ha el llac Viti (que en islandès significa infern!) i és el que té aigua més que calenta tèbia...però en general tota la muntanya és màgica en certa manera, diuen que és el lloc de la Terra que s'assembla més a la lluna, i des fet els primers astronautes van venir aquí a entrenar-se abans d'anar a la Lluna.


Viti, amb l'aigua al voltant dels 25ºC i dos banyistes a la foto



Avui Islàndia ens regala un dia típic d'aquí...fred, núvols, ruixadets de pluja, boira i sol....i tot es va repetint en pocs intervals de temps...

Tenia clar que no podia marxar d'aquest indret sense banyar-me al Viti, o sigui que tot i que la temperatura de l'aire no acompanya gaire, els acabo engrescant a tot i baixem fins a tocar l'aigua. Roba fora i cap a dins que tot i no està calenta si està prou bé.




Estem un parell d'horetes passejant per la zona, i després de passar-les canutes per sortir de l'aigua, anem al cotxe a recuperar-nos. Hem de tornar el cotxe a les 20h i no ens podem encantar, però abans de tornar la Ranger ens ha recomanat que anem a veure una colada de lava ben recent del 2015 a uns 30km d'aquí. Per arribar-hi toca travessar un tram de desert de sorra negre, més de divertit de conduir amb un 4x4 que no és de propietat...






Toca tornar, doncs abans hem tardat ben bé 4 hores des de Myvatn. A la tornada ja li tinc les mides preses al cotxe i en fem més a via. Arribem de nou al llac després d'un gran dia amb bona companyia!


Dia 13: Dettifoss - Selfoss - Vesterdalur - Asbyrgi

Tornem a dormir al càmping i no ens posem despertador doncs les quasi 8 hores de cotxe del dia anterior i les emocions del Viti ens han deixat cansats. Avui toca anar a veure la cascada amb més cabal d'Europa. La Dettifoss que deixa anar un cabal mig de 200m3/s i puntes de fins a 500m3/s (per fer-nos una idea...el riu Ter al tram baix es mou entre els 4 i els 25m3/s)



Hi ha una nova carretera pel flanc oest del riu que et permet travessar des del sud fins a Asbyrgi per la 862 sense necessitat de tenir un 4x4. Quedem literalment dutxats i empapats al acostar-nos a la cascada. Pugem uns centenars de metres i visitem la Selfoss amb el mateix cabal però no tant alta.


Seguim cap al nord i parem a Vesterdalur, on la combinació de lava, aigües i la posterior erosió del riu han deixat un paisatge curiós...




Acabem el dia visitant el centre d'informació turística del canyó d'Asbyrgi on explica que fa entre 8000 i 10000 anys una catastròfica inundació provinent del Vatnajokull amb velocitats de fins a 25m/s va erosionar amb poques hores aquest gegant canyó.



Toca anar direcció Husavik, ens despedim d'aquesta característica regió amb el cap posat amb les balenes ja.